Les petites plagues vermelles, negres o verdes són una font important d'aliment per a altres animals com els ocells i les marietes, però són un veritable turment per a les estimades plantes a l'ampit de la finestra, al balcó o al jardí.
Danys causats per la infestació de pugons
Quan es perfora, els pugons injecten la seva saliva a les plantes. Això condueix a la decoloració i la protuberància. Amb la seva trompeta, els pugons poden aprofitar específicament els camins de la planta. Aquesta activitat de succió provoca el retard dels brots. En casos extrems, àrees senceres es poden assecar i morir. Sovint, els fongs de floridura sutge s'instal·len a la melada excretada (massa viscosa i enganxosa), que dóna a les fulles un aspecte brut. Sobretot, els pugons poden transmetre la temuda mal altia vírica de les plantes. El millor és destruir tota la planta.
Les infestacions de pugó es poden reconèixer ràpidament i fàcilment i també es poden tractar de manera relativament senzilla i eficient. Les fulles malformades i descolorides són típiques de la infestació. Però als animals en forma de punt els agraden les fulles, així com la resta de plantes: els capolls i les puntes dels brots són autèntiques delícies per a ells. Un altre signe inconfusible que els pugons s'han fet com a casa a les plantes és un recobriment enganxós, l'anomenat melassa, que es troba a la part inferior de les fulles. Tot i que aquesta no és una plaga en si, és un caldo de cultiu favorable per als fongs de floridura negra, que poden afectar greument les plantes.
Les deformitats de les fulles esmentades anteriorment són el resultat d'un producte excretor dels pugons. Aquests xuclen la saba de la planta rica en carbohidrats de la planta amb el seu tronc i després l'excreten com a melassa enganxosa.
Control de pugons: suau però eficient
Depenent de la gravetat de la infestació, els pugons es poden eliminar mitjançant diferents mitjans. El tractament químic és evitable en la majoria dels casos, sobretot si es té una mica de paciència. Molts remeis casolans prometen bons resultats, com ara el brou de tabac o la lleixa de sabó de quallada. El que tenen en comú tots aquests remeis casolans, però, és que no tenen un efecte immediat, sinó que s'han d'utilitzar regularment per garantir que els pugons s'eliminin de manera eficient i completa. Així que si espereu un gran cop contra les petites bèsties, us decebrà amb els remeis casolans. Els seus grans avantatges, però, són que solen ser suaus amb les plantes i el medi ambient i no contenen cap substància química.
Remeis casolans per als pugons
Si el nombre de pugons encara és manejable i el dany causat a la planta encara no és molt greu, un potent raig d'aigua pot fer meravelles. Una planta d'interior es pot tractar fàcilment a la dutxa o a la banyera amb un raig dur des del capçal de la dutxa. Per fer-ho, hauríeu de posar-los en una bossa de plàstic que lligueu bé. En cas contrari, el bany es converteix ràpidament en un camp de batalla.
- Si tens un jardí, pots tractar fàcilment les plantes infectades amb una mànega de jardí. Per fer-ho, només cal posar el raig d'aigua tan fort com sigui possible i treure les plantes afectades cada pocs dies, fins que no es trobi més poll.
- Un altre remei casolà són les injeccions amb brou: les herbes s'han de posar en remull durant 24 hores, després portar-les a ebullició i coure a foc lent durant uns 20 minuts. El brou es pot fer amb fulles i tiges de tomàquet, així com amb fulles de ruibarbre.
- Per a les plantes d'interior, n'hi ha prou amb submergir tota la planta en aigua tèbia durant 24 hores. Els pugons no poden sobreviure a aquest procediment.
- Podeu protegir les roses dels pugons plantant lavanda als espais o enganxant un gra d'all a prop de cada roser.
El clàssic agent de control de pugons segueix sent aigua sabonosa. Per fer-ho, afegiu 50 g de sabó de quallada a un litre d'aigua i dissoleu-lo. Finalment, s'afegeixen uns 75 ml d'alcohol a la solució. El resultat s'aplica a la planta amb una ampolla d'esprai, però a la part inferior de les fulles. No obstant això, la barreja no ha d'entrar en contacte amb el sòl de la planta, així que tapeu-la bé i no exposeu la planta a la llum solar directa després del tractament.
Si la infestació de pugó ja està més avançada, es recomana la decocció d'ortiga com a remei casolà, que podeu ruixar fàcilment sobre les parts infectades de la planta amb una ampolla d'esprai. Aquí també s'ha de repetir l'aplicació fins que s'hagi matat l'últim poll. Això pot trigar uns quants dies a setmanes.
Un altre remei eficaç contra les plagues és el tractament amb decocció de tabac. Per fer-ho, el tabac de cigarrets o les burilles de cigarrets es bullen en aigua fins que adquireix un color marró. Després de colar la cervesa, podeu afegir una mica més de sabó de quallada. Una vegada que la preparació de tabac s'ha refredat, es dilueix amb aigua i es ruixa sobre les parts afectades de la planta amb una ampolla d'esprai. Si s'ha afegit sabó de mató a la cervesa, s'ha de tornar a cobrir la terra per a tests i s'ha d'evitar la llum solar directa després del tractament.
Si la infestació és especialment severa, es recomana el tractament amb una emulsió feta d'oli de neem (oli de neem), que es pot comprar a botigues especialitzades. S'han d'eliminar les parts de la planta molt afectades.
Els enemics naturals del pugó
Els animals de la mida dels pugons, òbviament, tenen molts enemics naturals. Per tant, són una font d'aliment de diversos altres animals. Aquests inclouen ocells i diversos escarabats, però també crieses, larves de vespes paràsites, formigues i altres tipus d'insectes. Són especialment populars entre les marietes i les seves larves. Un jardí on hi hagi un bon equilibri ecològic sempre albergarà prou depredadors naturals de pugons.
Per aquest motiu, alguns jardiners han desenvolupat un mètode especialment provat quan descobreixen un o dos pugons a les fulles de les seves plantes ornamentals: llavors no fan res. Molt sovint passa que les petites plagues no fan cap dany real i desapareixen soles en algun moment. Com a jardiner aficionat, per descomptat, heu de decidir si voleu esperar i beure te o si preferiu utilitzar algun dels remeis presentats anteriorment.
El que hauríeu de saber sobre el control de pugons en breu
- El pugó pertany a la família dels polls de les plantes i és una de les plagues de les plantes més conegudes.
- Altres plagues comunes del jardí inclouen cargols, lunars i campanyes.
- El pugó adult fa uns 1 a 4 mm de gran, alat o sense ales, i té dues probòscis cap enrere a l'abdomen.
- Els animals petits, principalment verds o marró negre prefereixen atacar els brots joves, la part inferior de les fulles i les flors.
Si descobreixes pugons a les teves plantes, primer hauries d'abordar-los amb remeis casolans. Una bona dosi de paciència i un ús regular són les claus de l'èxit en el control dels pugons. Tots els remeis presentats anteriorment són fàcils d'utilitzar i eficients. Per evitar en primer lloc la infestació de pugons, és essencial una cura adequada de les plantes. Les plantes sanes i fortes són molt menys propenses a ser atacades per plagues que les mal altes. Per tant, és molt recomanable familiaritzar-se amb els requisits individuals de les seves plantes.
- Prevenció: la millor prevenció és introduir “enemics” útils com ara marietes, tiburetes, mosques, crises i vespes paràsites. Eviteu l'aire sec: busqueu la humitat, tant al jardí d'hivern com a l'hivernacle de vidre.
- Control químic: Utilitzeu fungicides. Penetren a la fulla i són absorbits per les plagues a través de la saba de la planta.
- Control biològic: Utilitzeu el piretre, un remei provat contra els insectes xucladors. Els remeis casolans no ajuden immediatament: només l'ús regular dóna èxit. Important: no esperis fins que la planta estigui completament infestada, però lluita contra les plagues aviat!
